El motiu d'aquest espai

Hola companys;

El motiu d’aquest espai es per poder compartir amb vosaltres aspectes del mon de la bicicleta , siguin sortides, viatges o quelcom  relacionat  amb aquesta activitat.

Tanmateix  també m’agradaria compartir temes d’interès , dubtes , nous materials o aspectes relacionats amb la bicicleta .

M’agradaria molt ,que els que visiteu el meu bloc , deixeu el vostre comentari , critica o inquietud , això voldria dir que s’ha mirat i a tingut una mica de curiositat.

Gràcies i ens veurem per  algun o altre camí , i no dubteu amb saludar-me i cridar molt fort....  adéu...mec.

T'HI APUNTES.....EL 12 DESEMBRE 2010

Enllaç amb la botiga PEDALING

GPS per bicicleta

El perquè de muntar un GPS a la bicicleta ?

L’opinió personal sobre aquest aparells , per a mi és molt simple ...... quantes vegades  voldríem fer una ruta per un lloc que no coneixem o tenim el dubte de si anem pel bon camí... vaig bé ? té sortida aquest caminet ? reculem i al final fem un que ja sabem.

Són moltes les preguntes que ens fem , i al final  acabem fen la sortida de sempre amb petites variants , però no deixa de ser mes o menys pel mateix lloc.

Aquesta inquietud un dia amb va donar per preguntar ...preguntar ... i preguntar , i vaig tenir sort, un amic d’un amic en tenia un de molt vell i el varem experimentar i ja que treballo en una nàutica i això de les sondes i el aparells electrònics ni han un quants , vaig investigar i si senyor, també es podien fer servir per fer excursions a peu i com no per anar amb bicicleta .

Amb un parell d’anys des ençà , tot s’ha disparat i ara hi ha models per a tots el gustos i butxaques.

Els funcionaments bàsics, són molt simples ( com tot aparell electrònic , fa mes del que nosaltres sabem que hi ha a dins ) però gravar una ruta ( track ) es molt fàcil , desprès es descarrega amb el mateix programa que subministren amb l’aparell i es guarda en una carpeta i es comparteix en pàgines amb altre gent , com una de les habituals http://www.wikiloc.com/ , on allà et pots descarregar en el teu aparell rutes fetes per altre gent en qualsevol lloc del mont i això et dona una seguretat de que aquells camins son correctes perquè ja s’han fer abans per la persona que ha gravat la ruta ( track ).

Molt simple,..... on volem anar avui ? mirem per la zona la ruta mes apropiada per nosaltres , la descarreguem al GPS i una vagada allà l’aparell ens indica el camí a seguir , tant simple com això..... mes o menys .... desprès sempre hi ha alguna complicació amb algun botó que no havíem de haver tocat .

  

Adjunto pàgina bàsica sobre GPS  

Com nens petits....

No hi ha hagut mandra de sortir ja que estava plujós i això ha estat recompensat am una sortideta d’allò mes enriquidora.

Aquelles sortides dels anys 90, si anys 90 ( ara ja no som tant joves , però....encara aguantem i de quina manera ) quant teníem 20 anys i no feia mandra sortir com plovia , ara si plou al moment d’aixecar-se jo ja no surto ,però si la pluja t’enganxa pel camí es una altre cosa.

Avui ens hem trobat al lloc de sortida a Cala Filomena  8 valents o inconscients , al trobar-nos en mirem i ens diem ,que fem ? esperem cinc minuts mes , o marxem .... dons marxem .

Comencem a pujar i petites pujadetes  que un dia normal no hi dones importància es compliquen , els arrels i les lloses estan molt molles i complica mantenir-se amb els peus als pedals , primera pregunta que passa pel cap ( que faig jo aquí ?.... resposta.... dons gaudir com un nen petit ).

En Josep Berenguï   traça el camí i sempre dien ... aquí hi ha un caminet que baixa .... mentida , sempre acaba pujant , mes aigua , mes fang , les cadenes comencen a patir petites enganxades , un es para, l’altre també , però sempre amunt i avall sempre amb el record d’aquelles sortides.

Desprès de mes de 30 quilometres i una pluja molt forta, decidim agafar camí de tornada baixant pel caminet de la Font del Rei , on la bicicleta traça per on vol .... ( que faig jo aquí ? .... gaudir com un nen petit... )  foto de rigor a l’arribada , comiat i fins la propera amb un somriure d’orella a orella , amb en Francesc Dominguez en mirem i a l’hora el dos diguem el mateix ..... que bé ens ho hem passat ... com aquelles sortides d’inconscients que fèiem als anys 90.