1/11/10

Com nens petits....



No hi ha hagut mandra de sortir ja que estava plujós i això ha estat recompensat am una sortideta d’allò mes enriquidora.
Aquelles sortides dels anys 90, si anys 90 ( ara ja no som tant joves , però....encara aguantem i de quina manera ) quant teníem 20 anys i no feia mandra sortir com plovia , ara si plou al moment d’aixecar-se jo ja no surto ,però si la pluja t’enganxa pel camí es una altre cosa.
Avui ens hem trobat al lloc de sortida a Cala Filomena  8 valents o inconscients , al trobar-nos en mirem i ens diem ,que fem ? esperem cinc minuts mes , o marxem .... dons marxem .
Comencem a pujar i petites pujadetes  que un dia normal no hi dones importància es compliquen , els arrels i les lloses estan molt molles i complica mantenir-se amb els peus als pedals , primera pregunta que passa pel cap ( que faig jo aquí ?.... resposta.... dons gaudir com un nen petit ).
En Josep Berenguï   traça el camí i sempre dien ... aquí hi ha un caminet que baixa .... mentida , sempre acaba pujant , mes aigua , mes fang , les cadenes comencen a patir petites enganxades , un es para, l’altre també , però sempre amunt i avall sempre amb el record d’aquelles sortides.
Desprès de mes de 30 quilometres i una pluja molt forta, decidim agafar camí de tornada baixant pel caminet de la Font del Rei , on la bicicleta traça per on vol .... ( que faig jo aquí ? .... gaudir com un nen petit... )  foto de rigor a l’arribada , comiat i fins la propera amb un somriure d’orella a orella , amb en Francesc Dominguez en mirem i a l’hora el dos diguem el mateix ..... que bé ens ho hem passat ... com aquelles sortides d’inconscients que fèiem als anys 90.





Cap comentari:

Publica un comentari