23/10/10

Sortida de la mainada i el mes baixet


Bé voldria fer un petit resum de la sortida que varem fer aquest passat cap de setmana
2 i 3 d’abril de Setmana Santa del 2010.
Els companys de sortida eren el millors vailets de la comarca..... (nenes no badeu-ho aquí hi ha material ) en Miquel Carreras ( un noi orgullós de si mateix que transmet molta energia al seu voltant ) en Jordi Comas ( temprat , molt honest i molt company dels seus amics ),(ells en diuen un tiu legal)  i l’ Àlex Pareras ( valent , generós, simpàtic  i sempre amb molta gana )  i perquè no dir-ho , el que faltava pel duro en Fèlix Pareras ( simplement el que escriu ....) .

La sortida constava de un primer tram de camins fis trobar la carretera N.II a l’altura de Bàscara, on hi aniríem trobant pobles tals com Esclanyà , Peratallada, Verges ( aquí farem un petit incís molt important ), tot d’una trobem molt de fang degut a la pluja del dies abans i l’Àlex se li trenca la patilla del canvi de marxes , primer imprevist , intentem solucionar-lo però no hi podem fer res , cop de telèfon a nen Ramon de la botiga Pedaling  , on molt ràpidament ens fa venir a la Rosa amb una bicicleta de recanvi per poder continuar l’aventura  ( m’entres els nens s’esperaven varem agafar una bona quantitat d’ espàrrecs per fer una truita per sopar ) una vegada canviat el portabultos i les alforges a la bicicleta de recanvi  continuem la sortida tot donant les gràcies novament a la Rosa per haver-nos salvat per primera vegada .....

Seguin fins Garrigoles , Ventalló on travessem la via del tren i parem a fer una queixalada , tot i esperant veure passar algun tren però no tenim sort , bé, sort si en tenim desprès de molta estona de fer propaganda per part de l’Àlex a nen Jordi de que es poses pantalons curts , al final l’hi veiem les cametes .... Continuem fins trobar la carretera N.II  a l’altura de Bàscara on deixem els camins i agafem aquesta carretera fins dins del poble per girar a la dreta per una carretera molt petita però amb molta pujada direcció Vilademuls , on se’ns entravessa una miqueta la pujada  però al final ja es divisa Banyoles al fons i la cara ens canvia completament , travessem Banyoles fins trobar l’hostal La Paz on farem nit i agafarem totes les forces possibles , un bon sopar i una passejada per el voltants del llac, una estoneta de riure i fer-la petà i a fer nones fins l’endemà .

Segon dia , sortirem una mica tard , tot plegat per l’esmorzar no ens han volgut servir mes aviat  i una vegada repassades les bicicletes i carregades en Jordi havia rebentat , reparem i sortida direcció Porqueres , Mieres i Santa Pau , carretera molt bonica però també de forta pujada , es fa feixuga , però nosaltres sempre amunt , fins trobar l’encreuament que ens porta a Olot ja de baixada , travessem la població i en la plaça de la Devesa hi ha un Burger on agafem menjar i continuem aquesta vagada per el famós carril Bici direcció a Girona , el fort vent de cares ens fa anar molt lets i necessitem molta estona per arribar al nostre primer objectiu que son les gorges de Cogolls ,( jo els hi dic si es volen banyar i al veure aquell preciós paisatge els hi manca temps per ficar-se  a l’aigua amb pilotetes )( jo encara no soc del tot un home, de l’ho freda que estava l’aigua no se si s’han amagat o els vaig perdre ) una vegada vestits novament redrecem el camí i fem una parada a Les Planes d’Hostoles on hi ha una zona d’acampada on mengem part de l’ho comprat a Olot , continuem una vegada agafades forces , però el fort vent de cares no ens deixa avançar amb la rapidesa que voldríem i arriben a Girona una mica massa tard on decidim trucar novament a la nostra salvadora ..... Rosa , que podries venir-nos a salvar novament ?... ella molt cofoia accedeix  i  nosaltres agafem la carretera fins Celrà on allà ens creuem amb la nostre salvadora.... , carregem la furgo i tornada a Palafrugell amb un petit regust de no haver fet del tot el camí , però amb unes ganes enormes per part de tots de satisfacció i de ganes de tornar-ho a repetir una altre vagada no molt llunyana .

Jo ,  personalment dono les gràcies als meus companys de sortida en Miquel, en Jordi i a l’Àlex 
per fer-me sentir jove com ells.

Veure recorregut - track
Veure les fotos

3 comentaris:

  1. Quina passada fer quasi 200 km. en dos dies (carregant l'equipatge i amb el vent en contra)! Que bé Fèlix la manera que tens d'engrescar aquests nois i el bon rotllo que els hi transmets! i que xulo tot plegat! Rosa(la salvadora)

    ResponElimina
  2. Que guapos!!!!!! Quin telèfon tenen?
    xxxxxx

    ResponElimina